Demócrito
Bibliografia

Burdiel, Isabel y Pérez Ledesma, Manuel:

Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX, Espasa Calpe, Madrid, 2000.

Demócrito

Algú capaç de fer servir el nom d’un dels filòsofs més controvertits de la Grècia clàssica,  Demócrito, ha de ser un personatge curiós i interessant, tot i que de vegades també utilitzava el seu nom real, Eduardo Sojo, per a signar els seus dibuixos. Va ser fundador i director del setmanari Don Quijote, publicat a Buenos Aires l’any 1883, capçalera que va recuperar a Madrid al 1892. En aquesta publicació sempre hi va figurar com a Ricardo Sojo.

La seva gran creació fou El Motín, un diari anarquista i anticlerical que va dirigir conjuntament amb un ex-sacerdot que signava com a Padre Ferrándiz. Demócrito es va encarregar de les caricatures a doble pàgina i en quadricromia que il·lustraven la part central d’aquest setmanari. En aquestes pàgines carregava sense pietat, però enginyosament, contra capitostos, carlistes, burgesos, beates i, sobretot, contra capellans i monges al més pur estil del seu mestre Ortego. Aquestes vinyetes centrals van tenir tant d’èxit que durant anys es van reproduir a petita escala en uns dossiers que recopilaven les il·lustracions més interessants de l’any. El Motín es publicà des de 1881 fins a 1926 amb diferents formats. Demócrito va col·laborar també a La Broma, Gil Blas (època isabelina) i El Cencerro, essent un destacat col·laborador, junt amb Cilla, de Madrid Cómico.

També va fundar i dirigir Sancho Panza. Les seves il·lustracions s’inclouen dins l’estil decimonònic espanyol, digne hereu d’Ortego i molt pròxim a les formes de Cleofé, Alaminos i el seu amic Cilla. Fou creador de personatges com Juan Lanas, Juan Hambre o Inocente, arquetips de la classe popular dominant d’aquell moment.

Publicacions: Día de Moda, Don Quijote (2ª época), El Caos, El Cencerro, El Motín, Gil Blas, La Broma, Madrid Cómico, Sancho Panza.