Dátile
Dátile Bibliografia

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Técnos, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Llera, José Antonio:

El humor verbal y visual de La Codorniz, Anejos de revista de literatura número 58, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de la lengua española, Madrid, 2003.

Prieto, Melquíades; Moreiro, Julián (eds):

La codorniz, la revista más audaz para el lector más inteligente. Antología (1941-1978), Edaf, Madrid, 1998.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

Dátile

Nascut a Barcelona el 1921, de molt petit va anar a viure a Granada, i d'aquí ve la confusió sobre el seu lloc de naixement ja que algunes fonts la citen com a ciutat a on va néixer. A Granada hi va viure i hi va estudiar fins a l'inici de la guerra, que va fer a l'exèrcit dels sublevats. Quan es va acabar la contesa (1939) era tinent provisional, però va continuar a la milícia i va arribar al grau de Coronel de l'Exèrcit de l'Aire com a “Jefe de la Oficina de Formación del Cuartel General del Aire”, càrrec que va exercir entre 1978 i 1982.

L'any 1954, Emilio Dáneo va aparèixer al diari Ya amb la signatura de Dátile, amb un tipus de dibuix sobri, amb escassetat de línies i amb molts espais en blanc. El dibuixant treballava amb el nombre just de personatges, que només servien com a excusa per als textos, que sovint eren més o menys costumistes, redactats amb les paraules precises i en els quals rau l'essència de l'acudit ja que els dibuixos són d'escassos recursos artístics. Potser per aquest motiu rarament va publicar dibuixos sense paraules. Malgrat aquestes limitacions, l'humor de Dátile va connectar ràpidament amb els lectors ja que s'adaptava a la realitat política del moment, a la línia editorial del periòdic (editat per La Editorial Católica) i, sobretot, als gustos i al pensament dels lectors. Els seus seguidors, conservadors, tot i voler tímidament un canvi de règim, també tenien por d'una ruptura massa ràpida i violenta durant la Transició. L’any 1975, any del canvi del cap d’estat, el diari Ya era, juntament amb l’ABC el més llegit de Madrid. Dátile, tot i que al començament hi publicava només unes vinyetes a les pàgines interiors, durant l'etapa final del franquisme i fins a la desaparició del diari va tenir-hi un espai prou important que es titulava Ventana al día.

La segona de les seves col·laboracions rellevants va ser a “la revista más audaz para el lector más inteligente”, que era com s'autodefinia La Codorniz. Dáneo hi va començar a col·laborar l’any 1955 i s'hi va estar fins a la desaparició del setmanari el 1978. Aquestes llargues permanències en dues publicacions denoten una acceptació popular que va molt més enllà de les seves limitacions artístiques, tot i que la línia que seguia a La Codorniz permetia que els seus dibuixos fossin d'un to força més agressiu que els que publicava a Ya.

Va dur a terme altres col·laboracions a revistes com Balalaika i diaris com Nuevo Diario o, fins i tot, La Vanguardia. Durant la seva etapa militar també va dirigir la Revista de Aeronáutica y Astronáutica publicada per l'Exèrcit de l'Aire, a la qual també hi va escriure diversos articles. Aquesta faceta d'escriptor el va portar a publicar alguns llibres sobre la seva professió com Apuntes de fotografía aérea (1955), Aviones militares españoles (1986) o Historias de aviadores (2006).

Publicacions: Balalaika, Humorismo Mundial, La Codorniz, La Vanguardia, Nuevo Diario, Revista de Aeronáutica y Astronáutica, Ya.