Darío Adanti
Darío Adanti Bibliografia

Adanti, Darío:

Calavera vuelve a casa, Terra Incógnita ; 9, Camaleón, Madrid, 1998.

Adanti, Darío:

Nuevos Pendones del Humor, Número 47, El Jueves, Barcelona, 2000.

Adanti, Darío:

Kolmillo Blanco, Inreves, Palma, 2002.

Adanti, Darío:

El Calavera! Estar muerto es tonto!, Edicions de Ponent, Alacant, 2004.

Costa, Jordi ; Adanti, Darío:

Monstruos modernos, Astiberri, Bilbao, 2008.

Costa, Jordi; Adanti, Darío:

Vida Mostrenca, La Tempestad, Barcelona, 2002.

Costa, Jordi; Adanti, Darío:

Mis problemas con Amenábar: Las locas aventuras de Mostrenco y Che-Qué-Loco, Glénat, Barcelona, 2009.

Darío Adanti:

El Terror Dentro. Aventuras del Sr. Cabeza Tostadora, Dominó ; 7, Dolmen, Palma de Mallorca, 2006.

Darío Adanti:

Toda aquella caspa radioactiva, Glénat, Barcelona, 2009.

Darío Adanti

Darío Adanti va publicar les seves primeres historietes a principis dels anys noranta a Argentina a revistes com Clarín, Humor Registrado i al diari Página/12, i en aquests primers anys també es va dedicar a il·lustrar llibres de text.

L’any 1995, degut a la crisi i al tancament de mitjans de comunicació a Argentina, va decidir fundar, juntament amb altres amics del món de la historieta com Pablo Fayó, Esteban Podeti, Pablo Sapia, Dani The O, Diego Parés i Emiliano Migliardo, la revista independent de còmics d’humor Suélteme. El 1996 va viatjar a Barcelona, on va començar a publicar al suplement Vang de La Vanguardia i a la revista infantil en català Tretzevents

i va publicar La Ballena Tatuada (1996) a l’editorial Camaleón. El 1997 va viatjar a Nova York, on va participar en diferents projectes d’animació. Per a MTV Latino Miami va desenvolupar la sèrie Vacaláctica (1997-2000) i Elvis Christ (2000-2004) juntament amb la il·lustradora Barbara Perdiguera. També va treballar a Nickelodeon, creant curts i sèries d’animació com La hora de Hombre Cacto (1999). També ha realitzar altres curtmetratges pel seu compte com Abominable Hombre Cabeza de Tostadora (2002-2003) i Otro corto con niños (2005-2006).

Aquell mateix any va tornar a Espanya i es va establir a Barcelona. Durant aquest període va treballar per al segell editorial independent Camaleón, en el qual va publicar La cosa pringosa, Calavera vuelve a casa, i les primeres historietes de la seva sèrie Caspa radioactiva, per a les quals es basava en notícies aparegudes en premsa. Més endavant va reprendre i desenvolupar la sèrie a la revista setmanal El Jueves. A partir de llavors es va convertir en col·laborador habitual de la revista, on va publicar altres sèries com El odiómetro i Las extrañas aventuras del niño Dios. El 1997 va publicar Kolmillo Blanco i Cerebro Polar a Inrevés Ediciones.
Ha col·laborat de manera continuada a Dibus, Angelitos Negros, El País de las Tentaciones, La Vanguardia, Más Libros i Nosotros somos los muertos. També ha treballat com a guionista a Space Ghost Coast to Coast i Adult Swim per a TNT Espanya.

El 2002 es va establir a Madrid. Dos anys més tard, Edicions de Ponent va recollir setanta pàgines protagonitzades pel seu personatge Calavera sota el títol El Calavera! Estar muerto es tonto!. El 2009 es va publicar el recopilatori Toda aquella caspa radioactiva, que incloïa tires i historietes de diferents personatges com Niño Dios, Hombre Gato, la Familia Tostada o Huérfano del Espacio.

Juntament amb el crític de cinema Jordi Costa ha publicat diversos còmics protagonitzats per ells mateixos sota els pseudònims Mostrenco Articulista i Ilustrador Ché-Qué-Loco.

Aquests còmics sorgeixen dels articles de Costa que il·lustraba Adanti, els dibuixos dels quals s’han recopilat en tres volums: Mis problemas con Amenábar, Vida Mostrenca i Monstruos Modernos.

El 2012, juntament amb Edu Galán, Eduardo Bravo, Fernando Rapa i Gonzalo Boye, va fundar el diari Mongolia, de periodicitat mensual, centrat en la sàtira de l’actualitat política i cultural. A Mongolia, Adanti és membre del consell de redacció i també participa escrivint i dibuixant, entre d’altres coses, la seva sèrie Cacao Mental!.

Entre els autors que l’han influenciat hi trobem George Herriman o Elzie Crisler Segar, historietistes de l’underground americà i autors més recents com Podeti o Kricfalusi. La seva obra reflecteix les seves passions, com la que sent per l’imaginari mexicà al voltant de la mort o la seva passió pels còmics, el cinema de sèrie B i la iconografia popular estrambòtica i pintoresca de la televisió i la cultura escombraria. Adanti ha contribuït a la renovació de la historieta còmica a Espanya i, a través de diversos articles i xerrades, ha teoritzat sobre el paper de l’humor a la societat i la manera en què avui dia s’intenta censurar l’humor.
Publicacions: ¡Dibucómics!, ¡Dibus!, 2000 Maníacos, Angelitos Negros, Buen Provecho, Cabezabajo, Clárin, El Jueves, El País de las Tentaciones, Esquitx, Fotogramas, Humor Registrado, La Vanguardia, L'Infantil – Tretzevents, Mondo Brutto, Mongolia, Nosotros somos los muertos, Página/12, PC Magazine, Público, Rifirafe, The New York Times, Tos.

Sèries: Beto y Pepón te enseñan cosas bonitas, Cacao Mental! (Mongolia), Cabeza de Tostadora, Caspa Radioactiva (El Jueves), Escenas de la vida del Hombre Gato, El odiómetro, Kolmillo Blanco, Mis problemas con Amenábar (Mondo Brutto), La loca-loca-loca vida de: PUTOKRIO!, Las extrañas aventuras del niño Dios (El Jueves).