Castanys
Castanys Bibliografia

Amat, Manuel:

"El ‘Xut!’ de Castanys", La Vanguardia, 19-3-1972

Cadena, Josep Maria:

"Gentes de pluma y lápiz: Valentí Castanys, definidor de una sociedad", Diario de Barcelona, 21-11-1971

Capdevila, Jaume:

Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació, Efadós, El Papiol, Barcelona, 2014.

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Castanys, Valentí:

La memòria es diverteix, Destino, Barcelona, 1964.

Castanys, Valentí:

Jaula de Monos, Dalmau, Barcelona, 1944.

Castanys, Valentí:

Fira de ninots, Costa, Barcelona, 1936.

Castanys, Valentí:

El mundo en zapatillas, Destino, Barcelona, 1958.

Castanys, Valentí:

La família Sistachs, Destino, Barcelona, 1965.

Castanys, Valentí:

El señor que se mete en todo, Biblioteca Atalaya, Barcelona, 1943.

Castanys, Valentí:

Comentaris sense malícia, Destino, Barcelona, 1966.

Castanys, Valentí:

Doña Perifrasia y su vástago, Dalmau, Barcelona, 1955.

Finestres, Jordi:

"El periodisme humorístic esportiu de Valentí Castanys", Capçalera, Desembre 1998-Gener 1999

Mas Peinado, Ricard:

Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), Parsifal Edicions, Barcelona, 2002.

Solà i Dachs, Lluís:

L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.

VV AA:

"Serie Grandes dibujantes. VII. Castanys", El Correo Catalán Especial Domingo, 17-6-1973

Castanys

Valentí Castanys fou, durant un cert temps, l'humorista més popular de Catalunya. A través de les seves vinyetes a la premsa generalista, la premsa esportiva i la premsa infantil i les seves intervencions a la ràdio, en conferències i obres de teatre, va aconseguir un lloc d'honor entre les preferències del públic català dels anys quaranta i cinquanta. Però la seva trajectòria arrenca molt abans, ja que va ser un creador de gran productivitat, molt treballador, endreçat i enemic de la gresca i la vida bohèmia. En una evocació de Josep Maria Cadena, llegim: “Castanys fou dibuixant durant uns cinquanta anys. Durant aquest temps va treballar sense descans, dia a dia, gairebé sense interrupcions. (...) Amb el seu llapis va aixecar acta de tota una època i fins i tot va influir en la seva configuració”.

Nascut en una família burgesa, els seus pares van intentar convertir-lo en un home de profit, fent-li estudiar la carrera d'enginyer electricista que va cursar a distància i per correspondència. Però va ser a les classes de dibuix de Joan Llaverias quan va entrar en contacte amb el món del dibuix d'humor català, primer a través d'En Patufet, Virolet i L'Esquitx de l'editorial Baguñà, i molt aviat en moltes publicacions humorístiques. Va debutar el juny de 1915 a L'Esquella de la Torratxa. I va seguir en moltes altres revistes com Papitu, D'Ací i D'Allà, El Sr Canons, El Sr Daixonses i la Sra dallonses i TBO, on va deixar els seus dibuixos de línia fina i delicada durant els anys previs a la Guerra Civil. En aquesta època va ser el principal puntal de revistes com Papitu i Xut!, de l'impressor i editor Santiago Costa. A més, va ser l'impulsor de publicacions com El Lliri Blanc, El Sr Canons, Cinópolis o La Llanterna Sorda.

La relació de Castanys amb la revista Xut! mereix un capítol a part. Xut! era una publicació humorística dedicada a l'esport, nascuda el 1922. Va ser Castanys qui va aconseguir convertir-la en un èxit de públic i en una publicació de gran influència, que va ser fins i tot imitada amb l'aparició de múltiples capçaleres similars com La Bimba, Pa ... nal!, Safareig esportiu o Sidral esportiu. A Xut! Castanys hi va inventar un univers (el País del Sidral) on els personatges del món de l'esport vivien absurdes aventures en un temps, durant la dictadura de Primo de Rivera, en què no es podia fer humor directe del que passava. Castanys, sota múltiples pseudònims com Dova, Birosta, el Conclave, Eufemio Rodríguez, Lord Baldufa o Dova fill, va escriure i dibuixar gran part de la revista. La fórmula aconseguia escapolir-se de la censura i aplegar una important quantitat de lectors, amb un equip de col·laboradors de primer nivell entre els que trobem autors com Salvador Mestres, Bofarull, Passarell o Opisso, creant personatges emblemàtics com el famós Avi del Barça o batejant als seguidors del RCD Espanyol com a "Periquitos". En ser prohibida la publicació de Xut! després de la Guerra, Castanys va crear una altra revista, pràcticament igual però en castellà, El Once, que va realitzar la crònica de l'esport català mitjançant un humor blanc i descafeïnat a causa de la fèrria vigilància de la censura franquista. El Once va publicar 1.151 números fins al gener de 1968.

Castanys va ser també una peça clau de la primera redacció de la revista El Be Negre, amb la qual va col·laborar des de la seva fundació el 1931 fins a un assalt que es va produir a la impremta i un intent d'agressió que va mantenir als redactors parapetats sota les taules de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. A causa d'aquesta escalada de tensió provocada per l'acidesa de les crítiques de la revista a tots els estaments, Castanys va deixar El Be Negre i va passar a dibuixar una vinyeta diària a La Veu de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, Castanys va fugir de Barcelona temorós d'acabar com el director d'El Be Negre, Josep Maria Planes, assassinat per la FAI. A través de França, va aconseguir arribar a Sant Sebastià, on va col·laborar amb diverses publicacions com La Trinchera, La Ametralladora, Pelayos o Flechas y Pelayos, sota el pseudònim AS. Acabada la Guerra, va començar a dibuixar a El Mundo Deportivo i aviat també a El Correo Catalán, on va dibuixar la vinyeta diària fins a la seva mort. També va publicar a Chicos, Paseo Infantil, Atalaya, Destino, Domingo, Vida Deportiva i TBO, i va publicar diversos llibres d'acudits, d'anècdotes, de memòries i amb els textos radiofònics d'una de les seves cracions més cèlebres, La família Sistachs. També va ser l'autor d'alguns dels monòlegs més famosos de l'actor Joan Capri.

Durant molts anys va reunir a un nombrós grup de dibuixants a casa seva del carrer Ludovico Pío de Barcelona per realitzar una animada tertúlia. Cada dijous, al grup conegut com "la penya del carrer Ludovico" o "la Penya de Castanys", s’hi trobaven dibuixants com Moreno, Prat, Muntañola o Opisso. El seu fill Valentí també es va dedicar al dibuix d'humor, amb el pseudònim Tinet.

Publicacions: Atalaya, Chicos, Cinópolis, D'Aci i d'Allà, Destino, Domingo, El Be Negre, El Correo Catalán, El Lliri Blanc, El Mundo Deportivo, El Once, El Sr. Canons, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, En Patufet, Flechas, Flechas y Pelayos, L'Esquella de la Torratxa, La Ametralladora, La Llanterna sorda, La Trinchera, Pakitu, Papitu, Paseo Infantil, Pelayos, TBO, Vida Deportiva, Virolet, Xut!

Sèries: Doña Perifrasia y su vástago, La familia Sistachs