Calvo
Bibliografia

Calvo:

Supermaño “Te Komik”, Ediciones El Pregonero, Barcelona, 1993.

Calvo:

SuperCalvo!, Ezten Kultur Taldea, Vitoria, 1994.

Calvo:

Yermo. Otra aventura de Supermaño, Cultural Caracola, Zaragoza, 1994.

Calvo:

Supermaño! Pa que tanto!!, Tomoshibi, Zaragoza, 2004.

Calvo

Calvo és un humorista ferotge, dels que no deixen canya dreta. Ell mateix explica la seva manera de veure i sentir l’humor: “Jo em fico amb les actituds, mai amb les persones. El que és exagerat és caricatura en sí mateixa; poses una cosa fora de context, i si fa riure, és humor. Però jo tinc clar que la crítica comença per l’autocrítica. De què ens podem riure? De la manca de substància general, però, per damunt de tot, les meves vinyetes són paròdies de mi mateix. Jo explico coses que em passen a mi: riure’m de mi mateix és la base del meu humor. Riure dels altres no és humor, és mala fe. M’aferro als tòpics per destruïr-los”. I així ho va fer, en efecte, en una de les seves primeres creacions, possiblement el seu personatge alhora més local i universal: el Supermaño. Aquest personatge va néixer el 1985 al Diario Vasco, va passar després a les pàgines de El Víbora i a la segona etapa de Makoki (publicació que Calvo va arribar a dirigir). Supermaño és un cúmul de virtuts i defectes que acompanyen els aragonesos: honestos, decidits, barroers, irònics, amb una manera particular de parlar i sense pèls a la llengua. Supermaño és una paròdia afectuosa feta per un autor que, com hem vist, sabia riure’s de sí mateix. Però també ha estat un personatge valorat sobretot pels aragonesos: a més de les revistes on es va publicar i d’alguns llibres recopilatoris, va gaudir d’una revista pròpia (1996-1997) editada a Saragossa, i es va convertir en suplement setmanal de l’Heraldo de Aragón (2005). A més, el 2010, i en el marc de les jornades “Aragón, tierra de tebeos”, es va adaptar al guinyol. Calvo està, en efecte, molt arrelat a la seva terra. Aquest humorista, de traç directe i senzill, molt expressiu i trencador, és un exemple clar de com la historieta aragonesa és una realitat evident i inqüestionable.

Tot i això, Calvo ha col·laborat en publicacions de tot Espanya. Va ser director, i un col·laborador molt actiu, de la segona etapa de la revista Makoki, on va publicar diverses de les seves sèries, i ha col·laborat en revistes satíriques, fanzines i diaris. L’any 2000 es va unir a la parella d’humoristes Faemino y Cansado per crear la revista digital lamandibula.com, per a la qual va crear personatges com Pacman i on van començar a realitzar animacions en Flash, una gran novetat al nostre país  en aquella època. En la seva faceta d’il·lustrador, Calvo ha dibuixat portades de discs i ha participat en diversos projectes d’il·lustració publicitària. També és pintor, i ha exposat en diverses galeries, sobretot a la seva Saragossa natal.

Publicacions: ABC, Annabel Lee, Balano, Caníbal, Cul-de-Sac, De la Historieta, El Dado, El Diario Vasco, El Heraldo de Aragón, El Jueves, El Periódico de Catalunya, El Víbora, Gatopato, Hara-Kiri, Heraldo del Lunes, Kaspa de Rata, L’Enterao, La Barrila, La Bicha, La Judía Verde, La Tapadera, Makoki (2ª época), Más Madera!, Mono Gráfico, Siete de Aragón, Supermaño, Terraza Tropical, TMO, T.V.O.

Sèries: El padre Damián (Makoki, 2ª época, 1991), Feim (Makoki, 2ª época, 1990), Los Atletas (Heraldo del Lunes, 1984), Paquito Isoflauto (Makoki, 2ª época, 1989), Pepe Persona (Makoki, 2ª época, 1989), Supermaño (El Diario Vasco, El Víbora, Makoki 2ª época, 1985).