Calonge
Calonge Bibliografia

Calonge:

Calonge, Colección Delirio gráfico, La Cúpula, Barcelona, 1983.

Cuadrado, Jesús:

De la historieta y su uso, Ed.Sinsentido, Madrid, 2000.

Calonge

El calderí Antoni Calonge, pintor i dibuixant, amb una gran capacitat instintiva de creació, va tenir una vida molt breu i va morir justament quan començava a ser reconegut per les seves produccions, diferents i originals, que el feien destacar a primera vista. El seu pare era ebenista i dissenyador de mobles i li havia inculcat la necessitat de tenir sempre en compte la geometria i la perspectiva, que precisament van ser elements bàsics en els seus dibuixos i uns dels fonaments de la seva singularitat.

De ben petit, Calonge va patir d'esquizofrènia, malaltia que marcaria la seva vida i que el portaria a ser un tipus especial, amb un caràcter molt particular, de vegades mostrant reaccions violentes, i amb unes relacions familiars sempre complicades. Amb una estatura normal i de complexió prima, sempre va tenir molt pocs amics i un cert aire misteriós. Era molt primmirat en el vestir, tenia molta afició pels cotxes i les motos, que li agradaven de color groc (el seu preferit), i també tenia la fal·lera de sortir a córrer. Es medicava, però ben sovint oblidava prendre els medicaments i això el portava a patir períodes de forts desequilibris.

La seva mort prematura va evitar que el seu nom es consolidés com una de les primeres figures del dibuix. Calonge era un autèntic artista i només cal contemplar els seus dibuixos, les seves caricatures i fins i tot la seva obra pictòrica per confirmar-ho. Als 19 anys ja dibuixava i pintava com un veterà, amb una seguretat i un ús del color gens habituals. En les seves produccions, però, ja s'endevinen algunes de les fixacions que l'havien d'acompanyar tota la vida com la presència de miralls trencats, de dones mortes violentament i de persones que havien optat per penjar-se. Era un perfeccionista i cuidava els detalls per petits que fossin fins al punt que, en els seus dibuixos, no s'hi pot detectar el més mínim error i, si n'hi ha algun, de ben segur que és fet volgudament.

Calonge va començar a dibuixar a Bésame Mucho el 1980, però ben aviat va passar a El Víbora, on s'hi va estar tota la seva curta vida. L'empresa editora d'aquesta revista, La Cúpula, va publicar l’any 1983 un àlbum titulat Delirio Gráfico en el qual s'hi aplegaven esboços i dibuixos inèdits de Calonge, entre ells una sèrie de dibuixos eròtics i gairebé pornogràfics. També va dibuixar a diaris com Catalunya Exprés o El Correo Catalán i a revistes com Interviú, El Papus o Don Balón.

Tots els que el coneixien li valoraven la seva innegable capacitat per fer un tipus de dibuix diferent i de gran qualitat, però tots també coincidien en qualificar-lo com a una persona amb un caràcter difícil. Ell, tot i que es devia creure superior en molts aspectes (i per tant, incomprès), possiblement també es devia sentir incòmode amb aquesta situació, amb ell mateix i amb tot allò què l'envoltava. Després d'unes desavinences familiars i fruit dels seus desajustos psicològics, el dia de Nadal de 1988 es va penjar del llum del menjador de casa seva. El van trobar el dia 27 i, per aquest motiu, aquesta és la data que consta en el seu certificat de defunció.

El mes d'octubre del 2015 el Museu Thermalia del seu poble nadiu, Caldes de Montbui (Barcelona), va dedicar una completa exposició a la seva trajectòria. Una mostra necessària per a recordar i divulgar el seu talent i les seves dots per la geometria i la perspectiva.

Publicacions: Bésame Mucho, Catalunya Exprés, Comix Internacional, Don Balón, El Correo Catalán, El País Semanal, El Papus, El Víbora, Interviú, Mundo, Viñetas.

Sèries: Bésame mucho (Pool Editorial, 1980), Calonge (La Cúpula – Delirio Gráfico, 1983), El cómic vivo (Cómix Internacional, 1984), El Gomis Guarro en España (Viñetas, 1981), Un día en un día (El Víbora, 1981).