Bon
Bon Bibliografia

Abad, José; Bonet i Sintes, Romà:

Celebridades conetmporáneas, Beltran, Madrid, 1911.

Bonet i Sintes, Romà:

Caricaturas Alcoyanas, Litografia Albors, Alcoi, 1909.

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Capdevila, Jaume:

Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació, Efadós, El Papiol, Barcelona, 2014.

Solà i Dachs, Lluís:

La caricatura social i política a Catalunya (1865-2005), Dux Elm, Barcelona, 2005.

Solà i Dachs, Lluís:

L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.

Bon

Bon era un caricaturista de traç viu i espontani i, pràcticament amb tota seguretat, va ser el caricaturista personal més conegut i popular de la seva època. Va assolir una gran fama quan va tenir la idea d’habilitar un vell carro com a estudi i realitzar caricatures als visitants durant l’exposició del 29. Després va viatjar per tot el país, fins que va acabar instal·lant-se a l'Avinguda de la Llum de Barcelona. A més de dibuixar caricatures i vinyetes, també feia de pintor i cartellista. S va interessar de molt jove per les arts plàstiques, i va practicar indistintament dibuix, pintura i escultura. També va començar de molt jove a publicar dibuixos i caricatures en diverses revistes barcelonines de principis de segle. Les primeres caricatures i acudits eren signats amb els pseudònims de Bon, X. Rei o Net. A més, va participar en diverses exposicions col·lectives. Va publicar el primer dibuix a la revista El Neula el 1904, i ben aviat se li obriren les portes de revistes com La Tralla, L’Escolanet, Metralla, La Rialla, La Piula, El Gall, En Patufet, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa i Papitu. En aquesta última va ser puntal en l'època en què era dirigida per Francesc Pujols. El 1910 va publicar a Alcoi un llibre de caricatures de personatges de la població i el 1911, amb versos de José Abad, un de caricatures d’homes cèlebres del moment, titulat Celebridades contemporáneas. El seu germà, Enric Bonet, també va dibuixar en algunes revistes amb el pseudònim Tirri.

Viatger inquiet, cap al 1912 va passar una temporada al Marroc, des d'on enviava els acudits. A la dècada dels anys 20, a més de dibuixar per a la premsa, va fer portades de llibre i cartells publicitaris i va rebre varis premis, dels quals destaca la medalla d’or de 1925 a l’Exposition Universelle des Arts Décoratifs de Paris. El 1927 va anar a Nova York en representació de la Unión de Dibujantes Españoles (va embarcar amb quaranta duros a la butxaca i va desembarcar amb tres-cents dòlars, aconseguits fent caricatures als passatgers), on va realitzar diverses exposicions i va aconseguir molts èxits. Durant l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, va habilitar com a estudi el famós carro en el que realitzava caricatures als visitants i des d'on realitzava unes conferències "mudes" amanides amb dibuixos. Amb aquest carro va visitar tota la península, dibuixant milers de caricatures i augmentant la seva popularitat. Va acabar instal·lant-se a l'Avinguda de la Llum de Barcelona amb una mena de reproducció d'aquest carro-estudi.

Ben aviat va esdevenir un dels caricaturistes més conegut i popular de la seva època. Segons Josep Maria Cadena, era un mestre del gènere "no perquè hagués ascendit amb esforç al primer lloc, sinó perquè havia baixat a aquesta posició des de les més altes cotes on la seva sensibilitat artística li exigia ser". És a dir, feia caricatures perquè era la manera més fàcil de guanyar-se la vida però, realment, en Bon hauria estat capaç de donar molt més. Malgrat tot, les seves caricatures i dibuixos, especialment dels primers anys, són d'una intensitat vibrant i busquen la incorporació d'influències de les avantguardes artístiques, amb síntesis cubistes i futuristes. Després de la Guerra Civil el seu estil de dibuix va perdre la vibració dels bons temps, i va diversificar la seva activitat artística.

La llista de les publicacions on va col·laborar és força llarga i inclou les millors revistes del moment com les catalanes Xut!, Satiricón, La Rialla o Virolet, les madrilenyes La Gaceta Literaria, Buen Humor o Gutiérrez, la basca Humor Gráfico, o els diaris El Liberal o Heraldo de Madrid, entre d'altres. Va dirigir la publicació Bilbao Gráfico, i va concórrer la tertúlia del cafè Pombo. Va dibuixar ex-libris i va il·lustrar llibres, fins que cap als anys seixanta es va decidir a dedicar-se seriosament a la pintura i va assistir a les classes de l'acadèmia de Ramon Rogent. Quan aquest va morir, li va fer classes el pintor i també caricaturista Josep Maria de Martín, quaranta anys més jove. La seva primera exposició de pintura va ser el 1950 a la galeria barcelonina "El Jardín". Sis anys després va realitzar una altra solemne exposició patrocinada pel Reial Cercle Artísitic i altres entitats de la ciutat de Barcelona. Mestre de vàries generacions de caricaturistes, bohemi, sempre independent i honest, va ser un gran artista en tota la profunda accepció del terme.

Publicacions: Bilbao Gráfico, Buen Humor, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, Gaceta Literaria, El Gall, Gutiérrez, Heraldo de Madrid, Humor Gráfico, El Liberal, Metralla, El Neula, Papitu, La Piula, La Rialla, Satiricon, La Tralla, Virolet, Xut!