Bofarull
Bofarull Bibliografia

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Solà i Dachs, Lluís:

La caricatura social i política a Catalunya (1865-2005), Dux Elm, Barcelona, 2005.

Solà i Dachs, Lluís:

Un segle d'humor català, Quaderns de Cultura Bruguera, Barcelona, 1973.

Bofarull

Orfe de molt jove, es va veure obligat a posar-se a treballar per guanyar-se la vida. Va assistir a classes a la Llotja i al Cercle Artístic Sant Lluc, i aviat va començar a publicar a un bon nombre de revistes dels anys vint: El Borinot, La Barrila Deportiva, la Jornada Deportiva o Xut!. Es va fer un lloc a les redaccions dels diaris El Mundo Deportivo (1929-1933) i El Diluvio (1933-1936), depurant el seu estil i passant de fer uns ninots desmanegats i expressius a incorporar influències cubistes i de les avantguardes artístiques que van enriquir el seu traç. En els primers anys signava els seus dibuixos amb el pseudònim de Gripau. En l’època republicana va fer de ninotaire de premsa, de dibuixant publicitari i de decorador. En esclatar la guerra va formar part del Sindicat de Dibuixants Professionals de la UGT i va entrar a L'Esquella de la Torratxa, on va deixar una bona col·lecció de dibuixos. Va formar part de la cèl·lula de dibuixants que es van escindir de la UGT i es van acostar al PSUC. En aquell moment, també dibuixà cartells per al Sindicat de Dibuixants Professionals, i fou molt actiu en les reivindicacions professionals i les activitats del Sindicat.

Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França, on va il·lustrar diversos llibres i va fer de decorador d’establiments, feina que ja havia fet a Barcelona. Com a dibuixant va publicar una tira al diari L’Independent de Perpinyà, on el protagonista era un catalanet que es deia Kim. També va viure a Argentina i Veneçuela on, a més de dibuixar en publicacions com Mundo Infantil o participar en films de dibuixos animats, va exercir de director publicitari de la fàbrica Philips.

A partir dels anys seixanta va decidir tornar a Barcelona i va col·laborar al diari Tele/Exprés i a El Correo Catalán malgrat haver patit un vessament vascular que l’havia afectat considerablement. Era un personatge singular que va realitzar una obra molt particular, amb interessants troballes gràfiques que el van convertir, en els anys trenta, en un dels dibuixants més moderns del país.

Publicacions: La Barrila Deportiva, El Borinot, El Diluvio, L'Esquella de la Torratxa, La Jornada Deportiva, Mundo Deportivo, Xut!.