Arteche
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Eros Nicola Siri:

La cruz y la espada, Ilustraciones de Arteche, Acme, Buenos Aires (Argentina), 1954.

Eros Nicola Siri:

El Malón, Ilustraciones de Arteche, Acme, Buenos Aires (Argentina), 1954.

Pérez de Ayala:

El ombligo del mundo, Ilustraciones de Arteche, Guillermo Kraft Ltda, Buenos Aires (Argentina), 1948.

Salgari, Emilio:

La hija del corsario, Ilustraciones de Arteche, Acme, Buenos Aires (Argentina), 1955.

Sánchez de Palacios, Mariano:

Los dibujantes de España, (pàgs.183-184), Ediciones Nuestra Raza, Madrid, 1935.

Solà-Dachs, Lluís:

Història dels diaris en català (Barcelona, 1879-1976), EDHASA, Barcelona, 1978.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

Arteche

De la infantesa d'Arteche se'n sap ben poca cosa. Natural de Gijón, nascut l’any 1900, sembla que, per decisió pròpia o de la família, va fer examens per ingressar a la carrera militar, però als 17 anys va marxar a Cuba. Allà va decorar ventalls i va publicar dibuixos al Diario de la Habana. Al cap de dos anys va anar a Nova York, on es va dedicar a la que seria la seva especialitat preferida: pintar cartells per obres de teatre i de varietats. De Nova York es va traslladar a Califòrnia durant aquells anys en què el cinema vivia la seva època daurada i va dibuixar els retrats de les grans estrelles mudes que sortien a diaris de Mèxic i d'altres països sud-americans. Precisament a Santiago de Xile, i als salons del diari El Mercurio (fundat l’any 1900 i que encara es publica actualment), en va fer una gran exposició.

Es va traslladar a Buenos Aires, on va entrar a treballar al diari Crítica (1913-1962), que el 1925 el va enviar de corresponsal a París. Allà va pintar i va exposar amb èxit. El 1931 va tornar a Espanya i es va estar uns mesos a Madrid, on va col·laborar a La Esfera i a Nuevo Mundo, dos magazines il·lustrats molt populars.

El 1932, en plena època Republicana, va arribar a Barcelona i de seguida va dibuixar als diaris La Rambla, La humanitat i Última Hora, tots tres afins a l'ideari d'Esquerra Republicana, amb el què ell semblava simpatitzar. Com que encara tenia molts contactes a Madrid, va il·lustrar la revista literària Los 13, publicación semanal literaria, que editava José María Carretero (1887-1951), un controvertit personatge que, amb el pseudònim d’El Caballero Audaz, practicava tota mena de gèneres literaris, des de l'entrevista fins a la pornografia.

Quan va començar la Guerra Civil es va afiliar al Sindicat de Dibuixants Professionals i es va dedicar sobretot a fer cartells. Alguns d'ells són molt recordats, com el de Les milícies us necessiten (una dona amb un fusell a la mà), una sèrie de tres per a la frustrada Olimpíada Popular, els de propaganda del Front d'Esquerres per a les eleccions de febrer de 1936 o el que anunciava el diari Última Hora. També va realitzar cartells per a obres teatrals. Destaquen els que va fer per l'obra Bandits de frac o per la sarsuela La tabernera del puerto. Segons escriu l’investigador Santi Barjau, es va aficionar a dibuixar els baixos fons de la ciutat, principalment l'aleshores anomenat Barri Xino, plasmant, de manera preferent, les figures de les cabareteres i de les dones de la vida.

El 1937 va fer, al diari Última Hora, una sèrie de reportatges de text i dibuix des del front. Aquesta sèrie va començar el 6 d’abril i va acabar el 21. El diari ho argumentava així: “Arteche s'ha superat perquè ha fet de dibuixant i escriptor. Ell ha comprès que els dibuixos sols no dirien res al lector i ha fet unes ratlles per acompanyar cada un d'ells”. En el darrer d'aquests reportatges explica que, a les trinxeres, es va acomiadar del caricaturista Jaume Bagaria, amb qui havia fet una gran amistat, amb una abraçada interminable, abraçada que més tard recordaria amargament ja que Jaume (fill de Lluís Bagaria) va morir poc després. Quan va tornar a Barcelona va seguir dibuixant al diari, on criticava tot allò que li semblava que anava malament a la rereguarda (els acaparadors, els milicians camuflats, els panxacontents...) i va engegar una campanya per auxiliar amb roba d'abric els que passaven fred a les trinxeres. També van sortir dibuixos seus al diari Las Noticias (1896-1939) i a revistes com Catalunya! (1938), Metalurgia (publicada per UGT el 1937) o a Meridià, una publicació de qualitat que va sortir durant pocs mesos l’any 1938. Aquest mateix any va il·lustrar un conte escrit per Agustí Bartra i va fer un altre cartell per acomiadar la lleva del biberó amb el lema “¡Salud! Nuevos soldados de la República”.

Amb el final de la Guerra va haver d’exiliar-se a França, on va aconseguir embarcar al transatlàntic francès Massilia, que feia la seva darrera travessia comercial, amb els llums apagats ja que havia començat la Segona Guerra Mundial i els submarins alemanys eren un perill evident. Quan el 5 de novembre de 1939 el Massilia va arribar a Argentina amb una colla d'exiliats, Arteche va buscar feina. Va treballar il·lustrant novel·les d'aventures, sobretot per la col·lecció Robin Hood. Més endavant va passar uns anys a Caracas i el 1962 es va decidir a tornar a Espanya. Quan va arribar va fer una exposició a la seva ciutat de naixement, Gijón, però malhauradament li quedava poc temps per gaudir de la seva terra ja que va morir a Madrid al cap de dos anys.

Publicacions: Catalans!, Crítica, Crònica, Diario de la Habana, El Mercurio, La Esfera, La humanitat, La Rambla, Meridià, Metalurgia, Las Noticias, Nuevo Mundo, Papitu, Última Hora