Abel
Bibliografia

Castellanos, Jordi; et al.:

En Patufet, cent anys. La revista i el seu impacte, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

Castillo, Montserrat:

Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants, BC/ Barcanova, Barcelona, 1997.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Solà-Dachs, Lluís:

Tres dones dibuixants, L’Avenç , núm. 53, Barcelona, octubre 1982.

Abel

Va néixer a Barcelona un 19 de maig i va morir a la mateixa ciutat un 19 d’abril a causa d’una apendicitis, que malauradament li van diagnosticar quan ja no hi havia res a fer. El dia 19 va ser fonamental a la seva vida: es va casar un dia 19 i en un altre 19, al final de la Guerra Civil, es va retrobar amb el seu marit, el pintor Josep Buïgas. El seu home era germà de l’enginyer Carles Buïgas, que va idear les fonts lluminoses de Montjuïc, fill del constructor del monument a Colom, nét del constructor del Teatre del Liceu i germanastre de Joaquim Buïgas, que va ser propietari, editor i guionista del popular TBO.

La jove Pepeta, filla d’una acreditada nissaga de venedors de capells, amb botiga a Les Rambles i que havien estat proveïdors del general Prim, va estudiar pintura i dibuix a l’escola Llotja on fins i tot va guanyar un premi de perspectiva.

Des de molt jove va col·laborar a En Patufet (1928) amb uns dibuixos d’un estil no gaire definit, signats sota el pseudònim Abel, signatura que va conservar sempre, alternant-la amb el seu nom autèntic. També va publicar a en Virolet, suplement de la coneguda revista infantil En Patufet. El seu dibuix demostra la seva admiració per Joan G. Junceda, la mateixa que sentien altres dibuixants de l’època que també es van inspirar en el mestre. El mateix Junceda va fer una presentació de l’artista novella als lectors d’En Patufet (número 1251 del 24 de març de 1928), on va escriure: “D’un quant temps ençà haureu vist publicats a les nostres pàgines uns dibuixos molt bonics que porten una firma nova: Abel. Us hauran cridat l’atenció, segurament per llur gràcia i delicadesa que va a l’uníson d’una perfecció tècnica raríssima en un debutant… Sí, amics lectors, l’Abel és una noia que es diu Pepeta Tanganelli i és tan jove que encara no té biografia.”.

Però la seva biografia va anar creixent de pressa. Va il·lustrar llibres de la Biblioteca Patufet (una col·lecció de llibres infantils editada pel mateix editor d’En Patufet, Josep Baguñà), va guanyar un premi en un concurs de cartells per anunciar el transbordador del port de Barcelona, va dibuixar per al Calendari del Pagès i per a la revista Laya i es va anar dedicant, cada vegada més, a la pintura. La Guerra, però, va estroncar-li la carrera, obligant-la a estar un temps sense fer res. A partir de 1940 va tornar a les seves activitats, il·lustrant llibres i fent exposicions, algunes amb el seu marit, amb qui va viatjar per mig món. Mentre en Josep Buïgas, juntament amb el seu germà Carles, instal·laven unes fonts lluminoses per al dictador Trujillo a la República Dominicana, ella va aprofitar per fer-hi una exposició i per pintar diversos retrats de la població domincana. També va exposar, tant individualment com de manera col·lectiva, a ciutats com Barcelona, Los Angeles o Nova York, entre d’altres.

Pepeta Tanganelli és potser, d’entre les dones dibuixants del nostre país, la que tenia una línia més agressiva i decidida. Els seus dibuixos no s’endevinen, a primer cop d’ull, fets per una mà femenina, fet que generalment s’atribueix al fet que el seu art va ser influït bàsicament per dos homes: durant l’adolescència i la primera joventut es va emmirallar en Junceda, i durant la maduresa va tenir la companyia i l’ascendent constant del seu marit. Cal contemplar, juntes, les obres de tots dos per observar, malgrat diferències evidents, un cúmul de coincidències inevitables.

Publicacions: Calendari del Pagès, En Patufet, Laya, Virolet.