Peñarroya

José Peñarroya va arribar relativament tard al món de la historieta. Per raons històriques, abans va haver de batallar en el bàndol republicà en la Guerra Civil i, per motius econòmics, va passar alguns anys exercint de comptable en una empresa de licors. Però la seva afició al dibuix era tan intensa, que va acudir a la trucada d'un anunci en què demanaven personal en un estudi barceloní de dibuixos animats, Chamartín, on va col·laborar entre 1942 i 1945 com a animador en curtmetratges de sèries com Don Cleque o Garabatos. La reaparició de Pulgarcito el 1946 el va portar, per fi, a la historieta, creant inicialment sèries com Don Pío (1946), Calixto (1947), Gordito Relleno (1948) i Don Berrinche (nascuda a la revista El Campeón, 1948). Molt aviat, Peñarroya es va convertir en un dels principals col·laboradors de Bruguera, desenvolupant totes les seves facetes com a dibuixant en multitud no només d'historietes, sinó d'acudits, seccions i il·lustracions. Des de 1951, a més, va deixar constància del seu virtuosisme amb el dibuix i el color en moltes de les portades del setmanari El DDT. Decebut amb el tracte que rep com a autor, el 1957 es va unir a Cifré, Conti, Escobar i Eugenio Giner i va abandonar Bruguera, creant amb els seus companys l’empresa DER i, amb ella, la revista Tío Vivo, per a la qual, a més de moltes portades, va realitzar sèries com La familia Pi i Olimpio.

Frustrada l'aventura de Tío Vivo, Peñarroya va retornar a Bruguera el 1958, creant sèries com Floripondia Piripí, se pirra por dar el sí (1958), Las chicas de Peñarroya (1958), Polita (1959), Quinielo Futbolínez (1960) i, sobretot, Pepe el “hincha” (1962), on retrata amb ironia les vicissituds d'un aficionat al futbol, el seu esport favorit. Les seves dues últimes i més assenyalades aportacions a Bruguera van ser Pitagorín (1966), sèrie protagonitzada per un nen superdotat intel·lectualment, i Rudesindo el bucanero, un tipo de cuerpo entero (1966). Peñarroya també va col·laborar per a moltes publicacions i diaris (El Noticiero Universal, Dicen, Lean) fora de l'entorn de Bruguera. A la dècada dels cinquanta trobem la seva signatura en revistes com Lecturas o en suplements de còmics per a la premsa com A todo color, mentre que en els seixanta va publicar pàgines a Tele Chico, suplement infantil de la revista Tele Radio, o a la nova etapa de la revista catalana Patufet. En tot moment, Peñarroya va deixar un segell molt personal, que el va convertir en un dels grans de la nostra historieta d'humor.

Publicacions: Pulgarcito, Súper Pulgarcito, El Campeón, El DDT, Suplemento de Historietas de El DDT, Tío Vivo, Sissi, Can Can, El Campeón de las Historietas, Tío Vivo (2a època), El Capitán Trueno Extra, Terror Fantastic, Tele Chico, Patufet, Lecturas, El Noticiero Universal, Dicen, Lean, A todo color.

Sèries: Don Pío, Calixto, Gordito Relleno, Don Berrinche, Pedrusco Brutote, La familia Pí, Olimpito, Bambalino Talíez, Floripondia Ripipí se pirra por dar el sí, Las chicas de Peñarroya, Polita, Viborita, Quinielo Futbolínez, Pepe el “hincha”, Don Chatarra, Pitagorín, Rudesindo el bucanero, un tipo de cuerpo entero, Draculino.