Fernando Krahn va ser un dibuixant, guionista, il·lustrador, escenògraf, fotògraf i presentador reconegut mundialment. Krahn, com a creador, va saber mostrar amb saviesa el seu sentit de l'humor particular des de les pàgines de múltiples publicacions i del cinema d'animació. El seu llapis va il·lustrar una visió del món en què comentava i denunciava el passat i el present o presagiava un futur d'una forma lúcida i intel·ligent.
Se’l podria considerar com un poeta i un filòsof mundà, que practicava la crítica irònica o humorística. Era un humanista de l'humor. La seva mirada podia arribar a ser tràgica en interpretar la realitat, però sempre la va saber transmetre a través dels codis de l'humor. L'espectador s'identifica amb els seus personatges, de manera que l'univers de Krahn es converteix en un mirall on hom pot mirar-se i d’on rep pautes per promoure reflexions pròpies. Krahn no necessitava fer servir textos en els seus treballs, el seu missatge és diàfan perquè les seves obres són tremendament coherents. El treball de Krahn és fruit de la seva relació íntima i pensada amb el món.
Amb els seus dibuixos ens va convidar a viure l'univers dels insectes, les aus i la prehistòria, i ens va incitar a furgar en els cranis humans i a mostrar-nos tal com som, amb les nostres alegries i misèries. En aquest viatge per la seva obra podem explorar el món científic amb les seves vinyetes i també descobrir la fantasia del món infantil en els seus llibres.
Fernando Krahn Aturada va néixer a Santiago de Xile l’any 1935 i va morir a Sitges el 18 de febrer de 2010.
Els seus inicis professionals van ser com a escenògraf (amb El Rinoceront, d’Ionesco, va guanyar el Premi de la Biennal de París l’any 1960) i fotògraf d'artistes. El 1962 va viatjar a Nova York per començar la seva carrera com a dibuixant humorístic. Allà va treballar per a diverses publicacions i va ser autor i il·lustrador de llibres infantils i juvenils. El 1972 va rebre una Beca Guggenheim de dibuixos animats.
Establert de nou a Xile el 1968, el 1973 es va traslladar a Sitges, on va establir la seva residència familiar,després d'abandonar definitivament el seu país natal uns dies abans del cop d'estat de l'11 de setembre.
Des de Catalunya, els seus dibuixos van ser ben acollits a la premsa europea, on va treballar per a El País, International Herald Tribune, The Telegraph, Die Zeit i La Repubblica. L’any 1984 va començar a col·laborar al diari La Vanguardia, periòdic amb el qual va establir una relació llarga i fructífera que va durar fins la seva mort. En aquests anys, Krahn va crear el seu propi estudi d'animació, Krahnfactory, on exercia de guionista i realitzador.
Com a autor i il·lustrador de llibres, Krahn compta amb més de quaranta títols publicats als Estats Units, Espanya, Veneçuela i Xile. Va realitzar il·lustracions per a diversos autors nord-americans i va il·lustrar nombroses publicacions de la seva esposa, l'escriptora xilena María de la Luz Uribe, morta l’any 1994. Krahn va rebre diversos guardons com el Premi Internacional de la Fundació Santa María pel seu llibre Funny friend from heaven, el Premi Apel·les Mestres (1982) pel llibre Señorita Amelia i el Premi Austral Infantil pel llibre Cosas y cositas, tots dos amb text de María de la Luz Uribe.
Volem agrair l'amabilitat i la generositat de Fernanda, Jaume i Matías, fills de Fernando Krahn i María de la Luz Uribe, per cedir-nos els dibuixos per a aquesta exposició. I també la bona feina i la col·laboració de Marga Trobat, una gran especialista en l'obra de Krahn, comissària de l'exposició itinerant que es va dedicar a l'obra del dibuixant l’any 2014. Els textos d'aquesta mostra s'han extrapolat de les seves paraules i coneixements. Les imatges d'aquesta exposició són una petita part del seu estudi sobre l'autor.
Us presentem l'obra d'un filòsof de l'humor. Una persona que coneixia millor que ningú tot allò relacionat amb el comportament humà i ho va saber expressar en una obra atemporal i genial.
Els Dramagramas composen una amplíssima sèrie d'historietes gràfiques que van acompanyar tota la trajectòria artística de Fernando Krahn. Els seus inicis es remunten a l’any 1964, quan va publicar les primeres historietes sense paraules a Atlantic Monthly Magazine (Boston). Entre 1970 i 1973 també van aparèixer periòdicament a la revista xilena Ercilla. Ja a Catalunya hi va introduir el color, que van ser publicats també a Alemanya i Suïssa. Els Dramagramas van aparèixer al suplement dominical de La Vanguardia durant vint-i-sis anys, amb unes historietes que induïen a la reflexió sobre l'absurd del comportament humà davant d'una situació sorprenent que el destí li ha ofert.
Cranologías (Cave Cranium) va ser una llarga sèrie de més de 500 dibuixos en què Krahn va treure el suc als cranis humans. És a dir, va idear tot tipus d'imatges tragicòmiques basant-se en caps d'homes i dones, individualitats que quedaven retratades en tota la seva complexitat... i comicitat. Van sorgir a finals anys 70 i van ser publicades durant deu anys a Europa en mitjans com Die Zeit (Hamburg), Herald Tribune (París), Tages Anzeiger (Zürich), La Reppublica (Roma) o La Vanguardia (Barcelona). Les pel·lícules d'animació Cave Cranium estan basades en aquests dibuixos.
