Doña Tula, suegra
Bibliografia

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Guiral, Antoni; Soldevilla, Joan Manuel:

El mundo de Escobar, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Doña Tula, suegra

El naixement, el 1951, de Doña Tula, suegra de Josep Escobar va ser de resultes d'un encàrrec de fer una sèrie de caire més adult per a una nova revista de Bruguera, El DDT contra las penas. A la historieta s'hi caricaturitza la vida quotidiana d'una parella que, a causa dels seus modestos mitjans, comparteixen pis amb la sogra del marit. Doña Tula, sogra de professió, és una vídua de mal caràcter, manaire i amb un geni explosiu, que s'ha proposat protegir la seva estimada filla de la realització de les tasques de la llar. La major part de la feina domèstica corre a càrrec del marit, sota l'estricta supervisió de la sogra.

Doña Tula resol els conflictes amb el seu gendre amb un ús indiscriminat de la violència (garrotades, ganivetades i intents d'estrangulament). Clotildo, el gendre, davant l'autoritarisme de la sogra, intenta escapolir-se de les seves obligacions domèstiques mitjançant petits tripijocs i, de tant en tant, aconsegueix alguna minsa victòria. La filla, Filomena, tot i que intenta suavitzar les situacions, se sol posar del costat de la mare. En un episodi, per exemple, quan la Filomena observa que el seu marit ha esquivat un cop de puny de la seva mare, que s'ha fet mal en copejar la paret, no dubta en retreure-li al Clotildo que no li hauria costat tant aguantar “una petita bufetadeta”.

La sèrie reflectia de manera humorística i exagerada la manipulació, la intolerància i la violència en el si d'una familia que estava molt lluny de ser feliç. La censura franquista va advertir el 1955 que Doña Tula, suegra no respectava les normes legals que obligaven a que les historietes humorístiques no ridiculitzessin l'autoritat dels pares ni la santedat de la família i la llar. Josep Escobar, davant el dilema d'endolcir el to de la sèrie, va preferir donar-la per acabada. Curiosament, el 1959, al Suplemento de Historietas de El DDT, es va ressuscitar la sèrie amb històries inèdites, però sota el títol de Tía Tula, cosa que suposava un canvi total en el parentesc dels protagonistes.

Personajes

Doña Tula

Una dona amb un caràcter molt fort, manaire, dictatorial i egoïsta, tendra amb la seva filla però absolutament despòtica amb el seu gendre, a qui té completament aterrit.

Clotildo

Queda com un zero a l'esquerra en el seu entorn familiar. Dominat per la seva sogra i molt sovint ignorat per la seva dona, no li queda més remei que resignar-se a la seva sort i esquivar les bufetades de doña Tula.

Filomena

Una jove que viu anul·lada com a persona, sempre a l'ombra de la forta personalitat de la seva mare, i que amb prou feines pot contenir esclats de fúria maternals.