Hara Kiri / Hara-Kiri
  • Subtítol: Humor bestia y sangriento
  • Hara Kiri / Hara-Kiri (1a època) :
    • Origen: 10/1980
    • Desaparició: 04/1986
    • Numeració: 1-50
    • Mides: 31x24 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Amaika
  • Hara Kiri / Hara-Kiri (2a època):
    • Origen: 05/1986
    • Desaparició: 10/1994
    • Numeració: 51-152
    • Mides: 26x21 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Iru
  • Numeració: 50 amb Amaika i la resta des del número 51 (maig de 1986) al 152 amb Iru.
  • Mides: 31x24 cm. i posteriorment 26x21 cm.
  • Format: Revista
  • Editor: Amaika / Iru
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Mensual
  • Enllaços: Seronoser, Tebeosfera, Tebeosfera. Hara Kiri, de mal gusto, Wikipedia
Bibliografia

Alcázar, Javier:

El Gran Vázquez: Coge el dinero y corre, Dolmen Editorial, Palma de Mallorca, 2011.

Hara Kiri / Hara-Kiri

La versió espanyola de la revista francesa Hara Kiri va tenir dues fases: una que es va iniciar al novembre de 1980 editada per Amaika i va durar fins al número 50, més un extra publicat el 1985, i una altra sota el segell editorial d’Iru que va durar des de maig de 1986 fins el número 152 d’octubre de 1994.

La primera etapa sembla respondre a un intent d’Amaika, que en aquells moments publicava la revista El Papus, d’explotar el mercat de l’humor gràfic mitjançant el prestigi de la capçalera de la revista francesa. Ara bé, si considerem que en realitat El Papus era la publicació que encarnava l’esperit Hara Kiri a Espanya, l’espai per a la nova publicació semblava constrenyit i derivat cap a l’erotisme. En aquella etapa va comptar amb les col·laboracions de Ja, Ivà, Oli, Juan Ballesta, Pablo, Llobet, Mena y Carlos Giménez i guions de Francisco Pérez Navarro o Antoni Guiral entre d’altres, a més d’autors estrangers com Pat Mallet, Lassalvy o Fontanarrosa. Malgrat això, els autors amb més pes a la revista van ser Vázquez, que signava amb el pseudònim de Sappo, Serafín i Pirrón (Enrique Cuéllar).

En la seva segona fase, sota la batuta de l’editorial Iru, es va insistir encara més en l’erotisme i es va rebaixar la qualitat del conjunt. Hi va seguir col·laborant Pirrón fins el número 63, i s’hi van afegir les col·laboracions de, entre d’altres, Salva, Valls, Soler, Boro, Mikaelo, Xavi,  Francisco Bellido i Don Lomax.

Principals col·laboradores: Antoni Guiral, Boro, Carlos Giménez, Don Lomax, Epi, Fajardo, Fontanarrosa, Francisco Bellido, Francisco Pérez Navarro, Ivà, Ja, Juan Ballesta, Lassalvy, Llobet, Mena, Mikaelo, Oli, Pablo, Pat Mallet, Pirrón (Enrique Cuéllar), Salva, Serafín, Soler, Varro, Valls, Vázquez (Sappo), Xavi.