Núria Pompeia sola davant del perill

Núria Pompeia (Barcelona, 1931-2016) va ser una humorista gràfica no sols pionera sinó també, durant molt de temps, solitària. En un temps en què en el món de la historieta s’aplicava allò de: «els nens amb els nens i les nenes amb les nenes», ella va dirigir la seva obra, tant en les col·laboracions amb la premsa com en la creació de llibres, cap a un públic de persones en general. I ho va fer des de la seva condició de dona conscient dels seus drets i combativa davant de l’opressió que patia. El seu missatge era molt feminista, tant com ho exigia la denúncia d’una situació molt, però molt, masclista. Tot i jugar en camp contrari es va guanyar un espai propi i un respecte, tant pel seu estil com pel seu punt de vista agredolç. Les seves imatges sintetitzaven ingenuïtat i ironia, amb un estil gràfic lleuger, que amb pocs traços aconseguia l’expressió que volia comunicar, alhora que reproduïa els matisos dels gestos i de les paraules. La seva caricatura estava carregada de vitalitat, retratava la deformació individual i social amb imatges dinàmiques i sensuals. D’altra banda, i potser per la combinació de llibertat i modèstia amb les quals va assumir la seva condició de dibuixant, va utilitzar el llenguatge de la narració gràfica amb molta imaginació i capacitat d’emprar els seus recursos per aconseguir recrear la vida dins dels límits dels seus acudits i historietes.

 

BIOGRAFIA

Núria Vilaplana Buixons, més coneguda com a Núria Pompeia, va néixer a Barcelona el 1931. Estudià a l’Escola Massana (Arts Sumptuàries), especialització en Retaule. Va treballar en el món editorial, com a grafista i com a editora, i va ser redactora en cap de les revistes Por favor i Saber.

Com a dibuixant d’humor gràfic va col∙laborar amb TriunfoCuadernos para el DiálogoSábado GráficoPor FavorVindicación FeministaDunia i El Món, i a la premsa estrangera amb LinusCharlie Hebdo i Brigitte.

Com a escriptora va publicar cròniques culturals amb La Vanguardia i va dirigir i presentar Quart Creixent a TVE. També va escriure una col·laboració setmanal al Diari de Barcelona i va ser directora de la Casa Elizalde.

L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, i el 2007 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

LLIBRES PUBLICATS

D’humor gràfic:

• Maternasis, 1967 (Editions Pierre Tisné, París/Editorial Kairós, Barcelona)

• Y fueron felices comiendo perdices…, 1970 (Editorial Kairós)

• Pels segles dels segles, 1971 (Edicions 62)

• La educación de Palmira, 1972 (Editorial Andorra)

• Mujercitas, 1975 (Editorial Punch)

• Cambios y recambios, 1983 (Editorial Anagrama)

 

De narrativa:

• Cinc cèntims, 1981 (Edicions 62)

• Inventari de l’últim dia, 1986 (Edicions 62)

• Mals endreços, 1998 (Columna)

 

Aquesta exposició va ser concebuda per Tanta Tinta, comissariada per Pepe Gálvez i produïda pel Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya. El nostre agraïment a tots ells per haver-la cedit per Humoristan.

Maternasis

«Tal vez yo dibujo –o comencé a dibujar de un modo profesional– simplemente por falta de alternativas, porque no tenía estudios ni profesión y, menos, tiempo para alcanzarlos.

»En aquella época tenía bastantes hijos pequeños y la necesidad de expresar mi visión crítica de la realidad la encaminé a esta práctica de fácil compaginación con mis obligaciones domésticas y familiares.»

Núria Pompeia Catàleg de l’exposició «Papel de Mujeres»” (1988)

 

Maternasis, el primer llibre gràfic de Núria Pompeia, va aparèixer l’any 1967 i va ser editat per Kairós. Innovador en la forma, síntesi d’una o dues imatges per pàgina, ho va ser encara més en la seva narració desmitificadora de l’embaràs des de la seva vivència per la dona.

Triunfo. Las metamorfosis

–Núria, ¿qué es el dibujo?

–Un medio de comunicación.

Núria Pompeia a l’entrevista realitzada per José Manuel Vilabella Guardiola per al llibre Los  Humoristas, publicat per Ediciones Amaika el 1975.

 

–¿Qué papel desempeña el dibujante de humor en la España actual, en el panorama artístico, político y social?

–El de conciencia colectiva.

Núria Pompeia a l’entrevista realitzada per José Manuel Vilabella Guardiola per al llibre Los Humoristas, publicat per Ediciones Amaika el 1975.

 

«El humor viene a ser para mí como una especie de defensa ante la dureza con que percibo lo que me rodea… Además, con humor se dicen las cosas de una manera más civilizada.»

Núria Pompeia a l’entrevista realitzada per Fernando Lara a la revista Triunfo, núm. 545

 
 

L’any 1968 apareix a les pàgines del número 304 de la revista Triunfo la sèrie Las metamorfosis. Aquest treball impacta per la capacitat de comunicar amb la imatge que mostra la Núria. Són historietes generalment d’una pàgina, també sense vinyetes emmarcades, en les quals les imatges evolucionen en un procés convergent de transformació, tant de les formes com del contingut.

El grafisme de la Núria treballa les siluetes negres sobre fons blanc, com icones que incorporen en part l’estètica pop de l’època i posseeixen molta expressivitat. D’aquesta manera aconsegueix una proposta plàstica estèticament atractiva, efectiva com a comunicadora i que, alhora, juga amb el significat de les imatges.

Les diferents metamorfosis que ens proposa la Núria tenen un clar contingut de crítica social i costumista, no solament sobre la situació de la dona, sinó també sobre l’extensió del consumisme, la passivitat social, les inèrcies conservadores i l’alienació de determinats oficis.

Las metamorfosis és una proposta gràfica innovadora pel que fa al llenguatge de la nostra historieta d’aquells dies. A més a més, assumeix el repte que les historietes siguin mudes sense que el seu discurs perdi eficàcia. D’altra banda, en la organització del relat ja brilla, com a marca de la casa, una fina i corrosiva ironia.

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 0168

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968

La educación de Palmira

«Palmiras que digan que no, las hay, ya lo creo, pero aún en minoría: Una minoría que se la juega y que las va a pasar canutas para seguir adelante.»

Núria Pompeia a l’entrevista realitzada per Fernando Lara a la revista Triunfo núm. 545

 

La educación de Palmira es va publicar primer a les pàgines de Triunfo en format de tires verticals i més tard, el 1972, va aparèixer com a llibre. La Núria va donar forma i matèria gràfica al guió de Manolo Vázquez Montalbán, que signava com a Manolo V el Empecinado, on es descrivia la formació d’una jove assetjada tant pels prejudicis reaccionaris com per les hipocresies de certa progressia. La perplexitat de Palmira davant de tantes intencions manipuladores brillava en una mirada recreada amb traços de tremenda i divertida eficàcia.