Humor verd 1946-2020 Vinyetes eròtiques a la premsa espanyola

En el panorama internacional, la premsa eròtica al segle XX, molt semblant a la que s'havia publicat a Espanya fins als anys 30, segueix la seva evolució natural, mentre que al nostre país desapareix completament. A partir dels anys 50 i 60, a més, es produeix una revolució sexual que canvia els costums i la moralitat d'occident. Una època marcada per la progressiva emancipació femenina, amb grans avenços en els drets de les dones com la legalització de l'avortament i de l'accés als mètodes anticonceptius. Cada país té la seva tradició periodística que dona cabuda a multitud de capçaleres en què es barreja l'humor i el sexe, revistes de baix preu i escassa qualitat que combinen dibuixos o fotografies de dones en posats suggeridors amb acudits i literatura barata. Dins de tot aquest panorama, a mitjans dels anys 50 comença a produir-se un canvi, amb publicacions més cuidades, ben impreses i pràcticament amb els mateixos continguts (textos variats, fotografies de models femenines i vinyetes d'humor gràfic), però cuidant les formes. En aquesta línia les més paradigmàtiques són segurament les britàniques Men Only (1935) o Mayfair (1966), la francesa Lui (1963) i les nord-americanes Modern Man (1952) i, especialment, Playboy (1953). En aquestes capçaleres es donen a conèixer alguns dels grans dibuixants del segle XX, i les seves vinyetes seran republicades per la premsa de tot el món. A Espanya tot aquest material no es pot publicar fins a la mort del dictador, el 1975.

 

Coberta


Autor:

Divito


Publicació:

Rico Tipo

, 1946

Coberta


Autor:

Divito


Publicació:

Rico Tipo

, 1948

Dibuix


Autor:

Divito


Publicació:

Rico Tipo

, 1952

Dibuix


Autor:

Divito


Publicació:

Rico Tipo

, 1953

Dibuix


Publicació:

Playboy

, 1969

Dibuix


Autor:

Mordillo


Publicació:

Playboy

, 1969

Dibuix


Autor:

Quino


Publicació:

Playboy

, 1969

Dibuix


Publicació:

Playboy

, 1969

Dibuix


Autor:

Gin

Durant el franquisme apareixen publicacions d'humor, sempre, però, vigilades de prop per la censura. Però l'humor és subversiu i permet escapar-se de la lectura literal, de manera que en moltes ocasions els dibuixants van aconseguir anar colant petits acudits en què el lector podia trobar un subtil doble sentit. Sense cap possibilitat de publicar ni remotament res relacionat amb el sexe, la sensualitat del traç d'alguns autors permet dotar d'una elevada càrrega eròtica alguns dels seus personatges, com les noies de Peñarroya, Cifré, Iñigo, Mingote, Eduardo, Serafín o Enrich . A l'editorial Bruguera s'imita el model de la revista argentina Rico Tipo, on s'havien fet populars les noies dibuixades per Guillermo Divito. Revistes com El DDT (1951), o Can Can (1958) –que, encara que intenten arribar a un públic majoritàriament adult en els seus inicis, es reorienten cap a continguts per a «totes les edats»– i, més endavant, Tele Cómico (1963), Reseso (1965), El Pito (1966) –que intenta combinar el seu humor de doble sentit amb l'esport–, o Mata Ratos (1964), que, amb diversos canvis, aconseguirà subsistir fins a la dècada següent. A la revista es troben alguns dels millors talents del moment (com Conti, Gin, Nadal, Bernet, Coll, García Lorente o Raf), juntament amb alguns debutants que dominaran el panorama de l'humor gràfic de les dècades següents, com Cesc, Perich, Oli, Romeu, Tom, Fer, Óscar Nebreda, Ja, Picanyol, o Toni Batllori, entre molts altres.

Coberta


Autor:

Cifré


Publicació:

Tío Vivo (1ª època)

, 1957

Coberta


Publicació:

Tío Vivo (1ª època)

, 1957

Coberta


Autor:

Gin


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Coberta


Autor:

Vázquez


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Coberta


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Dibuix


Autor:

F. Ibáñez


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Dibuix


Autor:

Peñarroya


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Dibuix


Autor:

Raf


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Coberta


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Coberta


Autor:

Vázquez


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 1958

Coberta


Autor:

Vázquez


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Dibuix


Autor:

Vázquez


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Don Francachelo


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

Coberta. Original


Autor:

Segura


Publicació:

Can Can (2ª època)

, 1964

Coberta


Autor:

Segura


Publicació:

Can Can (2ª època)

, 54, 1964

Historieta


Autor:

Iñigo


Sèrie:

Sofía


Publicació:

Can Can (2ª època)

, 54, 1964

Tires


Autor:

Iñigo


Sèrie:

Sofía


Publicació:

Can Can (2ª època)

, 83, 1965

Coberta


Autor:

Nadal


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 1958

Coberta. Original


Autor:

Gin


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 354, 1958

Coberta


Autor:

Munoa


Publicació:

La Codorniz

, 1968

Coberta


Autor:

Mingote


Publicació:

La Codorniz

, 1414, 1968

Coberta


Autor:

Mingote


Publicació:

La Codorniz

, 1390, 1968

Encara que a finals dels 60 havia entrat en vigor una nova llei de premsa, la censura seguia molt activa durant els últims anys de franquisme. La mort de Franco el novembre de 1975 i l'inici del procés de canvi polític conegut com «la apertura» –que culminaria en el procés de la Transició de la dictadura a una nova democràcia– afavoreix l'eclosió de l'erotisme reprimit durant tants anys, sigui en publicacions, espectacles o pel·lícules. El fenomen serà conegut com «el destape», en què es combina l'ús del sexe com a mitjà per assolir unes cotes més altes de llibertat després de la repressió franquista, amb un pur interès comercial en l'explotació dels més baixos instints masculins amb material lúbric de mala qualitat.

Les primeres publicacions en què el sexe i l'erotisme prenen posicions van ser Boccaccio (1970) i El Papus (1973), fins a l'aparició de revistes explícitament eròtiques com Lib (1976) i Papillon (1976), en què l'humor manté una forta presència, amb moltes vinyetes de dibuixants nacionals i estrangers. En el mateix moment apareixen altres revistes de baix cost especialitzades en acudit gràfic eròtic, com Sexy Risa (1976), de Bruguera, o altres de molta menys qualitat, com El Trompa, El Ligón (1976), Humor Sexy (1977), o Humor Macho (1978), entre d'altres.