Gin, l'artista elegant

Jordi Ginés Soteras, “Gin” (1930-1996) va néixer amb un do especial pel dibuix i, per sort per a tots, no va trigar a desenvolupar-lo.

De formació autodidacta, va començar a publicar historietes a mitjans dels anys cinquanta del segle passat a revistes infantils i juvenils com Nicolás, La Risa, El DDT, Can Can o Tío Vivo. El seu grafisme, dotat d’un traç viu, i la seva ductilitat en l’ús del color el van dur a publicar poc després a revistes de països com Gran Bertanya, Alemanya, França o els Estats Units. A la dècada dels anys setanta va treballar per a revistas com Destino, Mata Ratos, Barrabás o El Papus, arribant a dirigir aquests dos darrers setmanaris. Després d’exercir com a director artístic de revistes com Playboy y Nacional Show, el 1981 es va convertir en col·laborador i director del setmanari El Jueves, capçalera on va publicar molts dels seus excepcionals treballs en color fins el dia de la seva mort. El 1983 va dirigir Titanic, una revista d’humor ambiciosa i de gran qualitat.

Gin va dibuixar durant tota la seva vida no només per encàrrec, sinó també il·lustracions lliures, molt personals, que evidencien la qualitat del seu traç. I és que l’art d’en Gin és això, art, en el sentit més ampli del terme. Gin tenia una desimboltura especial en els seus dibuixos, un sentit molt particular del color i una extraordinària facilitat per la composició, i va demostrar sempre una gran capacitat per a reinventar-se i evolucionar.

No hi ha dubte que Gin és un dels nostres artistes més importants en terrenys com la il·listració i l’humor gràfic. El museu digital Humoristan s’honra en iniciar el seu espai dedicat a les exposicions amb Gin, el artista elegante, una mostra de 120 treballs que evidencien la seva qualitat i elegància artístiques. Una exposició amb la que volem retre un càlid homenatge a aquest mestre del dibuix.

ELS INICIS

Tots els inicis són durs, i cal recordar que quan Gin va començar la seva carrera professional ho va fer en una Espanya, la dels anys cinquanta, que no anava precisament sobrada de bon humor ni de facilitats econòmiques. L'art de Gin es va aplicar al que en aquells dies oferia més facilitats per començar a publicar: els còmics per a nens i nenes. Gin va realitzar historietes, acudits i il·lustracions per a revistes com Nicolás, Florita, Yumbo, La Risa o L’Infantil/Tretzevents. Entre 1957 i 1959, contractat per l’Editorial Bruguera, va col·laborar en setmanaris com El DDT, Can Can o Tío Vivo. Va ser en aquesta etapa quan va començar a destacar amb les seves il·lustracions a color, que van ocupar les portades d'alguns números de revistes com El DDT.

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Susi


Publicació:

Florita

, 1955

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Petronio López


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 1957

Coberta. Original


Autor:

Gin


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 332, 1957

Coberta. Original


Autor:

Gin


Publicació:

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

, 354, 1958

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Don Francachelo


Publicació:

Can Can (1ª època)

, 1958

INTERNACIONAL

El 1959, després de deixar una Editorial Bruguera que no li permetia créixer com a professional, Gin va començar a treballar per a agències barcelonines de dibuixants com Bardon Art o Selecciones Ilustradas, els treballs de les quals es publicaven directament en mercats forans. Inicialment va destacar per les seves historietes humorístiques aparegudes a revistes juvenils de diversos països europeus, especialment a Gran Bretanya i a Suècia. Posteriorment, més concentrat en els seus treballs a tot color, la qualitat de les seves tires, acudits i il·lustracions va ser reconeguda als Estats Units, Sud-amèrica i Europa, publicant a capçaleres com El Pingüino, Lui, Pardon, Stern, Penthouse o Playboy.

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Stand-in Stan


Publicació:

Film Fun

, 1960

Pàgina


Autor:

Gin


Sèrie:

Funny Girl

Coberta


Autor:

Gin


Publicació:

El Pingüino

, 456, 1966

Acudits de "Dioses, tumbas... y humor"


Autor:

Gin


Publicació:

El Pingüino

, 469, 1966