Herreros
Bibliografia

Cervantes Saavedra, Miguel de; Herreros (d):

El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Edaf, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Hernández Cava, Felipe, et al.:

La Codorniz, 1941-1978, Ayuntamiento de Madrid, Madrid, 2011.

Herreros, Enrique:

Principales aventuras de don Quijote, Editora Nacional, Madrid, 1974.

Prieto, Melquíades; Moreiro, Julián (eds):

La codorniz, la revista más audaz para el lector más inteligente. Antología (1941-1978), Edaf, Madrid, 1998.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

Vilabella Guardiola, José Manuel:

Los Humoristas, Ediciones Amaika, Barcelona, 1975.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

VV.AA.:

La Codorniz. Facsímil, (8 vols.), Agualgara, Madrid, 2001.

VV.AA.:

La Codorniz declara la guerra a Inglaterra, Edaf, Madrid, 1999.

Herreros

Fou l’ànima de les revistes La Ametralladora i La Codorniz. Per a aquesta darrera va realitzar la portada del seu segon número, i la darrera abans de la seva breu etapa final, realitzada el 1977. Als dotze anys va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid, d’on seria expulsat poc després. Es va formar de manera autodidacta observant altres pintors i visitant el Museu del Prado. Va començar fent cartells, activitat que després desenvoluparia a la productora Filmófono. Després va començar a publicar a revistes com Cosquillas, Muchas Gracias o Buen Humor. Durant la Guerra Civil, a Sant Sebastián, va treballar primer a La Trinchera i després a La Ametralladora. Allà va entrar en contacte amb Mihura, que després se l’enduria a treballar a La Codorniz, revista amb la qual hi va col·laborar fins la seva mort.

Entre les seves sèries de dibuixos va il·lustrar en diverses ocasions El Quijote. Va ser un cronista gràfic habitual d’escenes i racons de Madrid, amb uns dibuixos que recorden Goya, Solana o Eduardo Vicente. També va ser representant d’artistes com Sara Montiel, amb qui va mantenir una especial amistat des dels inicis de l’artista. Com a humorista gràfic va col·laborar també als diaris Arriba i La Gaceta ilustrada i a la revista de cinema Primer Plano. El seu fill va donar al Museu Municipal de Madrid una sèrie de dibuixos amb la intenció de que una part de la seva obra quedés sempre present en aquesta institució, que preserva la història d’una ciutat que es va estimar molt i a la qual sempre va estar unit.

Com a director de cinema va realitzar dues pel·lícules d’èxit escàs: María Fernanda la jerezana el 1946 i, un any més tard, La muralla feliz. Per la seva peculiar fesonomia també va fer d’actor en algunes pel·lícules com El clavo, El ladrón del Tibidabo o la primera pel·lícula de Sara Montiel, Empezó en una boda.

També va ser un alpinista consumat. El seu company i amic Miguel Gila va escriure d’ell:

“estoy convencido de que Enrique Herreros sigue siendo el niño travieso con su lupa y sus pinceles pintando aquellos hombres y mujeres en actitudes ‘obscenas’ y compartiendo con sus travesuras su afición a la montaña, a esa montaña que un día, como una niñera torpe, lo dejó caer de sus brazos, pero que le llora cada mañana”.

Publicacions: Arriba, Buen Humor, Cosquillas, Gaceta Ilustrada, Humorismo Mundial, La Ametralladora, La Codorniz, La Gaceta Ilustrada, La Trinchera, Medicamenta, Muchas Gracias, Primer Plano.